Autor: Albert Villaró
Editorial: Estrella Polar
La Irene és una noia de Sabadell que està a punt de començar l’institut quan els seus pares li anuncien que deixen la ciutat per anar a viure a Llobarca, un petitíssim poble del Pirineu. La Irene està molt contrariada, però no hi ha res a fer. A Llobarca només hi viuen vuitanta persones, amb cases de pedra, vaques i prats, i a ella li sembla un horror. Però al cap de poc temps de mudar-se esclata una terrible pandèmia mortífera i tothom intenta escapar de les grans ciutats. Llobarca queda totalment aïllada i per aquest motiu se salva. La vida al petit poble li reservarà moltes sorpreses, amb la promesa d’una nova vida al final.
Un homenatge modern al clàssic de Pedrolo Mecanoscrit del segon origen, al qual fa referència de manera divertida, com també es remet a la seva anterior novel·la Obaga, ambientada al poble inventat de Llobarca.
Una reflexió molt interessant sobre el món que ens envolta vist des de la perspectiva d’una preadolescent de dotze anys.
L'autor
Albert Villaró i Boix (Seu d'Urgell, el 5 de març del 1964). Llicenciat en geografia i història, ha treballat com a arxiver i arqueòleg. Va ser director d’Arxius, Patrimoni i Recerca d’Andorra la Vella, on resideix.
Els seus inicis literaris els trobem en el llibre de narracions La selva moral, publicat l'any 1993 i amb el qual obté el Premi memorial Anna Dodas del 1994. També és autor del recull d'articles Els quatre pilans, del 1998.
Com a novel·lista, Albert Villaró publica, l'any 2000, Les ànimes sordes i, el 2003, L'any dels francs, títol que li val el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica del mateix any. Encara l'any 2003 apareix Obaga i, amb Blau de Prússia, del 2006, guanya el Premi Carlemany. També és autor de les novel·les La primera pràctica, publicada l'any 2010 i L'escala del dolor, del 2012. L'any 2014 guanya el Premi Josep Pla amb l'obra Els ambaixadors i, l'any 2015, el Premi Prudenci Bertrana per La Bíblia Andorrana.
