Amb l'objectiu de fomentar el gust per la lectura i millorar les competències lectores com a eines bàsiques per a l'èxit escolar i l'aprenentatge de l'alumnat, per vuitè curs consecutiu s'ofereix als centres educatius de la ciutat el Premi Menjallibres, un projecte organitzat per la Regidoria de Cultura, mitjançant la Xarxa de Biblioteques Municipals, i el Servei d'Educació de l'IMET. 

L'alumnat dels centres de secundària de la ciutat que participa de forma voluntària en el Premi llegirà les obres finalistes seleccionades, tindrà l'oportunitat de conèixer i parlar amb els seus autors, i seran els encarregats d'escollir, a través dels seus vots, l'obra guanyadora. 

Les lectures finalistes de l'edició del curs 2024/2025 són, per a 1r i 2n d'ESO: Alexia King i el món sota el llit, d'Iván Ledesma; Inversemblant, de Paula Vidal; i Els savis de l'Acadèmia dels desconfiats, d'Àfrica Ragel-

Per als nois i noies de 3r i 4t d'ESO, les obres que hauran de llegir són I diumenge. Meteorit, d'Albert Pijuan; La lloba grisa: la història de la Demeter, de Maite Carranza; i Tercer origen, d'Albert Villaró.

Aquestes obres han estat seleccionades pels grups promotors, formats per dos representants del professorat i dos representants de l'alumnat de centres de secundària, representants de les llibreries locals, una representant de les biblioteques municipals i una autora local vinculada a aquest gènere.

Per seleccionar les obres finalistes el grup promotor tracta de conjugar llibres de temàtica diversa, que puguin cobrir les expectatives dels lectors i oferir una representació equilibrada del més interessant i representatiu de la narrativa actual. 

Preocupació per la comprensió lectora

La falta de comprensió lectora està fortament vinculada al fracàs escolar. De fet, és lògic pensar que la poca freqüència lectora va lligada a un baix rendiment en gairebé totes les matèries, perquè si no s'entén bé el que es llegeix resulta molt complicat comprendre el contingut de la matèria i tenir un bon aprenentatge.

El nivell de comprensió lectora de l'alumnat de primària ha reculat els últims anys, i hi ha una quarta part dels estudiants que acaba sisè sense entendre bé el que llegeix. Segons el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, al 2021, un de cada quatre alumnes finalitza la primària sense assolir un nivell lector que li garanteixi comprendre amb facilitat allò que llegeix. I si ens fixem en la població general, un terç de la població no llegeix mai cap llibre.

El Premi Menjallibres no seria possible sense l'aposta ferma de tots els centres d'educació secundària obligatòria públics i concertats, que tenen un paper rellevant en la posada en marxa i desplegament del premi. 

Concurs de booktrailers

Paral·lelament al desenvolupament del Premi lector es farà el Concurs de booktrailers en el qual podran prendre part tots els estudiants que hi participen. Per aquest concurs es compta amb la suport del Museu del Ferrocarril de Catalunya, de l'Scaparium Room Scape, la plataforma Filmin i Spring Projeccions, que fan possibles els premis que reben els estudiants guanyadors. 

L'autor

Albert Villaró i Boix (Seu d'Urgell, el 5 de març del 1964). Llicenciat en geografia i història, ha treballat com a arxiver i arqueòleg. Va ser director d’Arxius, Patrimoni i Recerca d’Andorra la Vella, on resideix. 

Els seus inicis literaris els trobem en el llibre de narracions La selva moral, publicat l'any 1993 i amb el qual obté el Premi memorial Anna Dodas del 1994. També és autor del recull d'articles Els quatre pilans, del 1998. 

Com a novel·lista, Albert Villaró publica, l'any 2000, Les ànimes sordes i, el 2003, L'any dels francs, títol que li val el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica del mateix any. Encara l'any 2003 apareix Obaga i, amb Blau de Prússia, del 2006, guanya el Premi Carlemany. També és autor de les novel·les La primera pràctica, publicada l'any 2010 i L'escala del dolor, del 2012. L'any 2014 guanya el Premi Josep Pla amb l'obra Els ambaixadors i, l'any 2015, el Premi Prudenci Bertrana per La Bíblia Andorrana.

L'autora

Maite Carranza Gil-Dolz del Castellar va nèixer a Barcelona, el 25 de febrer de 1958. És una escriptora i guionista catalana. Llicenciada en Antropologia per la Facultat de Geografia i Història va ser professora de llengua i literatura fins a mitjans anys noranta. I des d’aleshores és una escriptora amb una llarga trajectòria, coneguda pels seus més de seixanta títols de novel·les juvenils. 

Les seves obres més conegudes són La guerra de les bruixes, que s'ha traduït a vint-i-cinc llengües, i Paraules emmetzinades, que s'ha traduït a quinze llengües i és el volum més premiat de l'autora. El 2010 va obtenir el Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles amb Paraules emmetzinades, una denúncia dels abusos sexuals infantils i les seves devastadores conseqüències. El 2016 va rebre el Premi El Vaixell de Vapor de l'Editorial Cruïlla. El desembre del 2018 va ser guardonada amb el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil. Carranza, compagina la literatura amb el guió televisiu, fa xerrades i conferències i està compromesa amb la defensa dels drets dels autors.

L'autor

Albert Pijoan i Hereu (Calafell, 23 de juliol de 1985) és un escriptor i traductor català. És llicenciat en Ciències Polítiques i Filosofia, i ha publicat tant poesia com teatre i novel·la. Ha publicat la novel·la El franctirador (Angle 2014), l’inclassificable Ramon Llull. Ara i aquí (Angle 2016), el llibre de relats Seguiràs El ritme del fantasma jamaicà (Angle 2017) i Tsunami (Premi Ciutat de Tarragona de novel·la 2020, Premi Finestres de novel·la 2021). 

Ha publicat i estrenat una quinzena de peces teatrals i dramatúrgies, algunes de les quals han tingut trajectòria internacional, com Escola de gossos, Nix tu, Simona o Mort d’un pare vietnamita. Ha publicat relats en múltiples reculls i antologies. També ha estat traductor d’autors com Evelyn Waugh, Dalton Trumbo, H. G. Wells o Robert W. Chambers. A les eleccions municipals de 2015 va ser escollit regidor de l'Ajuntament de Calafell per la Candidatura d'Unitat Popular.